Nota: aquest document és un annex de «Dades,
metodologia i recursos de la secció d’Estudis de Gènere» i s’hi
apliquen totes les seves condicions.
Enllaç permanent: http://jmporquer.com/wp-content/uploads/2021/01/EdG-Indicacions-ponencia-virtual_B4_20-21_Joan-Miquel-Porquer_REV.htm
— Indicacions complementàries per triar, llegir i
presentar els textos en ponència audiovisual
Objectiu de l’activitat principal:
Desenvolupar,
en grup, una ponència audiovisual (videopresentació)
lliure que parteixi de l’anàlisi i treball tangent a un text triat d’entre una
llista de possibilitats.
Condicionants:
·
S’haurà de produir una ponència audiovisual
per projectar a l’aula el dia convingut, pel públic compost pel docent i la
resta de companyes i companys.
·
S’haurà de treballar en grups de 5-6 persones
·
S’haurà d’entregar un document escrit que
expliqui el procés realitzat de lectura, recerca i acció, així com les fonts
addicionals que s’hagin consultat.
·
Després de la videopresentació
s’haurà de plantejar una petita sessió de preguntes o debat al públic, a
on el grup haurà de contestar.
Qüestions temporals:
·
La videopresentació
haurà de tenir una duració aproximada d’entre 20-25 minuts. Es podrà
allargar sempre que sigui justificat.
·
La sessió de debat posterior haurà
de tenir una duració mínima aproximada d’entre 20-25 minuts. Es podrà
allargar sempre de manera justificada.
Qüestions formals:
·
El format de la videopresentació
és lliure i es podrà addicionar qualsevol fórmula que serveixi per complementar
la presentació al públic (formulari virtual, document html, text).
·
La videopresentació
s’haurà d’enviar al docent 24 hores abans de la seva presentació, perquè
pugui allotjar-la i preparar-la per projectar. Es poden utilitzar eines com Wetransfer per
fer-ho El seu format (MP4, AVI) haurà de permetre reproduir-lo fàcilment.
·
El document explicatiu del vídeo s’haurà
d’entregar el mateix dia de la vídeopresentació.
Qüestions de fons:
·
No cal treballar tot el text,
però si fer referència al seu contingut general. Si
ens interessa desenvolupar-ne un punt en concret, si té interès, ens hi podem
arriscar.
·
És recomanable llegir la introducció de
tots els texts per conceptualitzar els fragments amb els quals es treballarà.
— A tenir en compte a l’hora de treballar: verbs d’acció
Conceptualment…
· Indagar: Qui escriu el text i on se
situa (geogràficament, ètnicament, ideològicament)? A qui es dirigeix aquest
text?
· Sintetitzar: Quines són les idees
clau del text i quins conceptes explora?
· Explorar: Quines referències o enllaços
utilitza i cap on ens porten?
· Relacionar: Quina relació hi ha entre el
text i els altres que s’han presentat o que es presentaran?
· Qüestionar: Què omet el text, què hi
trobem a faltar? Per què?
· Encarnar: Quins nexes trobem entre el
que ens explica el text i la nostra realitat immediata? Com ens emportem el
text «a casa»? Quina relació i establim amb el tema i com ens interpel·la? Què
ens «provoca»? Quines sensacions ens fa?
· Propugnar: Quines conclusions extraiem?
· Enriquir: Què podem aportar des de la nostra
veu (o d’altres) al que ens explica el text i al tema?
· Interpel·lar: Què preguntarem al públic i
què ens pot preguntar? Què podem respondre?
Pràcticament…
· Presentar: Com presentarem la nostra
anàlisi i el nostre treball? Amb quins recursos i mètodes visuals i virtuals
(presentació, cançó, vídeo interactiu, stories, memes...).
· Actuar: Amb quina actitud ens posem
davant el públic? Quina entonació prenem?
· Considerar: Com «enganxem» la gent que
tenim al davant? Quins motius donem perquè ens escolti, vegi, pensi..?
· Performar: Quines etiquetes ens
penjarem per treballar? Quin «paper» volem representar en la nostra ponència?
Què som... artistes, predicadores, divulgadores, rockstars, venedores, professores?
· Codificar: Amb quina estètica ens
presentem? Quins codis i normes visuals seguim i amb quin rigor, d’acord amb el
to del nostre discurs (referències, registre de llenguatge)?
· Respectar: Com respectem la
sensibilitat de les nostres companyes i companys?
— Textos disponibles, possibles preguntes de treball i conceptes tangents
que es poden explorar
|
Núm. |
Text |
Fragments per
treballar |
Possibles preguntes de treball |
Conceptes tangents |
|
1 |
Azpiazu Carballo, Jokin (2017).
Masculinidades y feminismo.
Barcelona: Virus Editorial |
Capítol 2: Homo, homini,
lupus. ¿Es posible pensar la masculinidad
desde la masculinidad? |
Què és la masculinitat? Com es relaciona amb el
feminisme? Què són les «noves masculinitats»? ¿Es possible pensar la
masculinitat des de la masculinitat? Quins codis utilitzen les noves
masculinitats i quines crítiques se’ls poden fer? |
Micro i macromasclismes,
metrosexualitat,
gentlemen, tomboy, butch. |
|
2 |
Capítol 2: Postantropocentrismo. La vida más allá de la especie |
Què es el posthumanisme
o com el podem entendre? Quines preguntes ens fa? Què és ser humà? Quins problemes planteja la ciència a la condició humana? Com ens relacionem
els humans amb la natura? I amb el nostres cossos quan els comencem a modificar? |
Manifiesto Cyborg (Donna Haraway),
(Pitts) ciència-ficció, consumisme, especisme,
modificació corporal, cultura furry, complement. |
|
|
3 |
Capítol 3: La economía
feminista: ruptura teórica y propuesta
política (per Cristina Carrasco Bengoa) |
Què és treball?
Què és l’economia feminista i en què es basa? Què són les cures («cuidados»)
i com es relacionen amb els anteriors conceptes? Qui permet que la «roda»
segueixi girant? Quines alternatives es presenten (si n’hi ha)? |
Ecofeminisme (ecologia), cooperativisme,
sororitat, Economia solidària. |
|
|
Capítol 4: Del trabajo doméstico al trabajo de cuidados (per Amaia Pérez Orozco) |
||||
|
4 |
Capítol 6: Ser o no ser feminista |
Com és i com es relaciona la cultura r» actual amb els feminismes?
Quins missatges es transmeten? Quins codis es prioritzen respecte d’altres
(estètica)? Quines contradiccions es presenten? Quins estereotips? Com
s’utilitza i apropia el llenguatge? |
Mestissatge, apropiacionisme
cultural, geni/artista/art, «autenticitat». |
|
|
Capítol 9: Para terminar con la industria musical |
||||
|
5 |
Centeno, Antonio
y De la Morena, Raúl (Dirs.) (2015). Yes, We fuck! Barcelona: [Autoeditado] |
[Complet] |
Què és la diversitat funcional? Què és
l’assistència sexual? Quins tabús i «problemàtiques» hi giren al voltant?
Quin imaginari s’utilitza i què es qüestiona? |
Postpornografia, biografia, corporalitats, Dildotectonia (Paul B. Preciado). |
|
6 |
Chollet, Mona (2020). Brujas. ¿Estigma o la fuerza invencible de las mujeres? Barcelona: Ediciones B |
Capítol 3: La embriaguez de
las cumbres. Desmontar la
imagen de la «vieja arpía» |
Què són les bruixes i com es projecten sobre la
figura de la dona? Què és una «caça/crema de bruixes»? Quines visions
culturals es tenen sobre la vellesa? I sobre la menopausa? Com es relaciona
amb la figura de l’home? Quins exemples trobem de tot això en els contes
tradicionals i com es transmet des de la infància? |
Col·lectiu W.I.T.C.H, Calibán y la bruja (Silvia Federicci),
bellesa/vellesa, contes tradicionals reescrits, les persones grans al nostre
voltant, estereotip. |
|
7 |
Capítol 1: Criar sin red |
Com són avui en dia les relacions familiars?
Quins tipus hi ha? Què és la criança i com es relaciona amb la vida
contemporània? On es fa la criança? Què passa abans de la criança? Qué se puede
esperar cuando se está esperando? Què pot ser (ara) la maternitat? Com
s’emmarca la infància en el segle XXI? |
Maternidades subversivas (Maria Llopis), Mamá desobediente (Esther Vivas), opt-out, espais
propis i intimitat. |
|
|
8 |
Despentes, Virginie (2018). Teoría King Kong. Barcelona: Random House Mondadori |
Capítol 3: Imposible violar a una mujer
tan viciosa |
Què és la cultura de la violació? Què és
considera una víctima? Quin és el llenguatge
de la violència? Què és el patriarcat i com exerceix poder sobre els
cossos? Com es poden subvertir les
violències? Quins són els codis de dominació? |
Precarietat, societat de l’espectacle,
testimoni, prostitució voluntària, Col·lectiu Metzineres, Know My Name (Chanel Miller), #Metoo, Devenir Perra (Itziar
Ziga). |
|
Capítol 4: Durmiendo con el enemigo |
||||
|
9 |
Primera part |
Què és la pornografia? Quins són els seus codis
i estereotips? Quin és el seu potencial per transgredir? Hi ha porno feminista?
Quins són els seus «pros» i «contres»? Com es relaciona la pornografia amb
els cossos normatius i no normatius? I amb les pràctiques sexuals
considerades alternatives? Què és i què pot fer un cos? Què considera la postpornografia? |
Diversitat funcional i racial, Only Fans, Cine X (Tristan Taormino),
Pornoterrorismo (Diana J. Torres), parafílies. |
|
|
10 |
Forney, Ellen (2014). Majareta. Manía, depresión, Miguel Ángel y yo.
Barcelona: La cúpula |
[Complet] |
Què és la salut mental? Com afecta a la vida
quotidiana? Què és el concepte de geni i com s’idealitza? Quina tragèdia es
pot generar? Què és estigma? Què és la medicalització i com es relaciona amb
la nostra vida actual? Què és ser
funcional? |
Art outsider, Art i follia, art i malaltia. |
|
11 |
Halberstam, Jack (2018). El arte queer del
fracaso. Madrid: Egales |
Capítol 1: Revuelta animada y animación
revoltosa |
Què és l’èxit? I què és l’estupidesa o ser
estúpid en relació a l’èxit? Qui és el «tonto» de
la pel·lícula? Quina imatge d’èxit trobem en les manifestacions culturals que
ens rodegen? I quines representacions de gènere? Com es qüestionen en el món
de l’animació? Perquè sempre animals o monstres animats? Què és una utopia? |
Emprenedor, fracàs, monstre, glamour,
Cultura Drag
(Ru Paul). |
|
Capítol 2: Colega, ¿dónde está mi falo? Olvidar, perder, dar vueltas |
||||
|
12 |
Juncosa,
Carlota (2017). Carmen de Mairena. Una biografía. Barcelona:
Blackie Books |
[Complet] |
Quina relació hi ha entre vida pública i
privada en els personatges cèlebres que podem tenir al nostre voltant? Com es
pot explicar una vida de manera fragmentada i inconnexa? Què és l’èxit? Què
és la decadència? I la marginalitat? Què és ser friki i quina relació té amb
ser queer?
Què fa que una història sigui desconeguda? |
Faràndula, El
Rincón del artista (Jaime Albó), Crónicas Marcianas, La Veneno, Paca la Piraña, Ocaña. |
|
13 |
Mayayo, Patricia (2019). Historias de mujeres, historias
del arte. Madrid: Cátedra |
Capítol 1: En busca de la mujer
artista |
«Tienen que estar desnudas las mujeres para
entrar en el museo»? Perquè no hi ha «grans dones
artistes»? Què és la Herstory?
Què és el «sostre de vidre»? Es pot utilitzar una visió historicista tradicional per parlar de d’un «art de dones»? Què
és el geni (masculí)? |
La secció d’art
i dones al
CRAI Belles Arts, Las sinsombrero, ¿Quién coño es? (Maria Bastarós), Encuentros en el museo
feminista virtual (Griselda Pollock). |
|
14 |
[Complet] |
Quines contradiccions presenta (avui en dia) la
teoria del psicoanàlisi segons l’autor, d’acord a la seva condició de monstre? Què és la diferència (física,
sexual, social)? Què és allò desviat
i com es defineix? |
Criminalització de les sexualitats i els cossos
dissidents, cànon, Trans, TERF. |
|
|
15 |
Part 2: La cultura friki |
Quina relació hi pot haver entre feminisme i
món freak/otaku/nerd? Com creen les persones no-homes a internet? Quins
són els estereotips de gènere a les xarxes i als jocs? Hi ha videojocs amb
perspectiva feminista? S’ha «comodificat» allò freak? |
Subcultures, There are no Girls on the Internet, 4chan,
Reddit, cultura meme, Whiteknights i
Neckbeards, jocs de rol i performativitat. |
|
|
16 |
Rokudenashiko [Megumi Iragasa] (2018). Obscenidad. Bilbao: Astiberri |
[Complet] |
Què és l’art manko? Què és la obscenitat?
Quines contradiccions es creen entre l’ús d’uns «membres» sexuals o d’uns
altres en els llocs públics? Quines conseqüències legals es poden derivar de
produir creacions artístiques? Quins tabús podem trobar en el llenguatge
quotidià (i en la nostra societat)? |
Gran Procesión del Santo Chumino Rebelde o del coño insumiso, Pussywagon i Kill Bill, presons femenines, crowdfunding. |
|
17 |
Sáez,
Javier y Carrascosa, Sejo
(2011). Por el culo. Políticas anales. Madrid: Egales |
Capítol 1: La injuria del culo |
Quines paraules són tabú encara avui en dia? Quina és la història que se’ns planteja
del cul i de l’homosexualitat? Quins prejudicis es plantegen des de la
societat? Com es pot utilitzar l’anècdota per narrar història i, si s’utilitza, quines dades són o no
pertinents? |
Gayxample, Assimilació cultural. |
|
Capítol 2: Los anales de la
historia. Historia de los anales |
||||
|
Capítol 3: Culo, sexo y género.
Políticas anales |
||||
|
Capítol 4: Activo, pasivo, hetero, homo, versátil… La conversión en marica por el
culo |
||||
|
18 |
Vasallo, Brigitte (2019). Pensamiento monógamo. Terror poliamoroso.
Madrid: La oveja roja |
[Primera part] Lo personal: all you
need is love tá tararará |
Què és el poliamor? Què és la monogàmia?
Quines fórmules alternatives de relació sexo-afectiva podem trobar en
l’actualitat? Com contraposen la idea de relació exclusiva tradicional? Quins
problemes o contradiccions poden enfrontar? |
Ética promíscua (Dossie
Easton i Janet Hardy), Swingers, (h)amor. |
|
19 |
Capítol 2: Cartografiando los márgenes. Interseccionalidad, políticas identitarias y violencia contra
las mujeres de color (per Kimberlé
Williams Crenshaw) |
Què és la interseccionalitat?
I la descolonització? Com pot ajudar a combatre les desigualtats? Què és la
discriminació i quins tipus es presenten? Què és la racialitat?
I el racisme? Com es relaciona amb la identitat de qui ho encarna/sofreix? |
Immigració, Borderlands (Gloria Anzaldúa), Audre
Lorde, Angela Davis, Sindicat de Manters de Barcelona,
Fetitxe, mestissatge, Black Lives Matter. |